Modelització de l’enfocament fotogràfic.
En la modelització represente l’objecte a fotografiar com un segment blau amb distància i altura controlable amb punts lliscants.
El sensor de la càmera està representat per un segment i un rectangle verd.
El conjunt de lents de l’objectiu està representat pel símbol d’una sola lent convergent, aquesta s’ha representat amb dos colors per simular el diafragma, minimitzat la quantitat d’elements del dibuix. La modelització admet diafragmes des de f/1 fins a f/64, en la realitat no existeixen objectius amb aquest interval de diafragmes, serien extremadament grossos. En ratlletes blaves es representa la secció del con d’il·luminància que emet l’extrem del segment fotografiat i en ratlletes roges la llum que passa pel centre de la lent.
Per a modelitzar l’aberració esfèrica i cromàtica, es representa la llum que entra per la lent amb una hipèrbole morada (cada punt de la imatge genera un hiperboloide en l’interior de la càmera), la separació vertical mínima de les rames hiperbòliques és el diàmetre de confusió de la càmera. Heu d’augmentar la representació per observar el centre de la hipèrbole.
En la finestra esquerra, la imatge està representada per un segment blau en la posició de màxima nitidesa i en la finestra dreta per a modelitzar l’enfocament s’utilitza la separació de les rames hiperbòliques en el pla del sensor.
La distància focal dels objectius està representada per dos punts de color roig, amb un interval de 20mm a 200mm
Podeu enfocar l’objecte desplaçant la lent.